ESLÒGAN: “La Revolució serà feminista o no serà”
ORIGEN:
- Imatge:
Adaptació del moviment anarquista llibertari antifeixista del cartell de propaganda de guerra nord-americà We Ca Do It! (‘Podem fer-ho!’) creat per J. Howard Miller en 1943 per Westinghouse Electric com una imatge inspiradora per pujar la moral dels treballadors. Malgrat el cartell va ser molt poc vist durant la Segona Guerra Mundial, posteriorment va ser redescobert al començament de la dècada de 1980 i àmpliament reproduït en moltes formes, sovint anomenat “We Ca Do It!” però també “Rosie the Riveter”, que és la figura emblemàtica d’una forta treballadora de la producció en el període de la guerra. La imatge va ser utilitzada per promoure el feminisme i altres qüestions polítiques a partir de la dècada de 1980 (+ informació del cartell original)
- Consigna: inspirada en “La revolución será socialista… o no será” del Che Guevara (+ informació)
EXPLICACIÓ – TEXT RELACIONAT:
Sense el lideratge decisiu de la dona treballadora, sense una política i un programa feminista consistent, no podem sembrar els fonaments de la revolució. Així que parafrasejant al Ché, es planteja la consigna: “la revolució serà feminista… o no serà”.
***
El capitalisme s’alimenta amb el patriarcat, de tal forma que tots dos desenvolupen una relació de mútua conveniència. Com a gènere, les dones realitzem una sèrie de tasques domèstiques que, encara que no entren dins de l’esfera de la producció de mercaderies, li són indispensables al capitalisme. Així, si s’arribara a abolir el treball domèstic i l’opressió de la dona que acompanya a la família nuclear, cauria un fonament central del capitalisme, conspirant directament contra l’acumulació de capital i la sostenibilitat de la seua taxa de benefici.
L’emancipació de la dona no és una lluita democràtica més: per aconseguir-la ha de donar-se un canvi estructural que toca les relacions socials de producció, perquè es tracta d’una doble lluita:
– per acabar amb tot tipus d’explotació, amb l’existència d’una classe paràsita que viu del treball de la majoria
– i per acabar amb l’opressió del gènere masculí sobre el gènere femení, que és coadjuvant central del sistema d’explotació.
En lloc de veure per separat l’opressió de l’explotació, cal captar la seua profunda interpenetració, i en aquest sentit, visibilitzar que el masclisme no és simplement una qüestió cultural o ideològica abstracta, sinó que s’assenta materialment en el patriarcat, que és un component central que enforteix la dominació de classe.
Conseqüentment l’emancipació de la dona no és una mera reivindicació democràtica, ni un problema estrictament cultural, sinó una condició necessària per avançar cap a la revolució. En resum: sense revolució no hi ha feminisme que valga, però també sense feminisme no es pot aconseguir la vertadera revolució.
TAGS: Femisme, revolució, igualtat de gènere, antipatriarcat.